Fou un temps de ràdio on la inspiració, l’art, la bellesa i les emocions murmuraven dolçament a cau d’orella.
diumenge, 16 d’octubre del 2016
Primera plana
Aquesta és la reflexió que deixe escrita en veu baixa i en forma d'estrofa de vuit versos i que vull llançar als quatre vents perquè arribe, si cal, al cor de pedra del vell continent.
Manel, sensacional! Una llàstima no poder gaudir a poc a poc i seguir-te per manca de temps. Gràciespel treball ben fet, empar! Segueix com ets, Manel!!!
Manel, sensacional! Una llàstima no poder gaudir a poc a poc i seguir-te per manca de temps. Gràciespel treball ben fet, empar! Segueix com ets, Manel!!!
Molt bé Manel, gràcies
ResponEliminaMolt bé Manel, gràcies
ResponEliminaCelebre que t'haja agradat, Yvonne. Una abraçada.
EliminaMolt 'emotiu' Manel.
ResponEliminaMoltes gràcies, Anael. Una abraçada.
EliminaPreciós.Propi de la Tardor marina, si m'ho permets.
ResponEliminaCarles Enguix
M'alegren molt les teues paraules, estimat Carles. Una abraçada, company!
EliminaManel, sensacional! Una llàstima no poder gaudir a poc a poc i seguir-te per manca de temps. Gràciespel treball ben fet, empar! Segueix com ets, Manel!!!
ResponEliminaManel, sensacional! Una llàstima no poder gaudir a poc a poc i seguir-te per manca de temps. Gràciespel treball ben fet, empar! Segueix com ets, Manel!!!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Empar. A poc a poc avançarem per la senda que ens conduirà cap a la llibertat.
Elimina