Aquest és el títol de la magnífica ressenya que el professor Vicent Luna i Sirera va escriure sobre el Llibre de Guardamar de la Safor (Manel Arcos, El Petit Editor, 2016) en l'edició de la Safor del diari Levante-EMV de l'11 de juny de 2016 (p. 30). Sirera diu al final de l'article que amb aquest nou recull de poemes, Manel Arcos ha retrobat el destí “per a
no deixar-lo mai més, / per a no deixar-lo d’estimar.” I el seu destí és
escriure, i com diu Jordi Dorca a la introducció del llibre, “sense excessos
retòrics, sense barroquismes, però amb debat frondós i vast coneixement”.
Escriure per viure, per no deixar de morir com diria Joan Fuster, perquè “Quan
ja no queden més paraules, no sabré cert on estaré ni on aniré. [...] I
creixerà el somni, com un xiquet, / al caliu del teu armari,
Guardamar”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada