dimecres, 20 de juny del 2018

Diada

Vaig nàixer un 11 de setembre
i, des de llavors,
un viatger incaut
saboteja les pauses de la meua existència.

L’ésser sobreviu on la quietud acampa sense treva.
Allà, però, la perseverança germina en grans dosis.

(El vol del silenci, 2014)

María Elena Vega, Aqua XII, Aguamarina XII.

dilluns, 11 de juny del 2018

Dedicatòria

Heus ací les paraules que li vaig dedicar a ma mare en El vol del silenci, el meu primer llibre de poemes:


A Carmen Martínez, en qui vaig descobrir les claus
que em van servir per a inventar el meu camí.

Em faig gran, em faig madur.
Que lluny es veu aquell dissabte assolellat,
aquell segon dissabte de setembre de 1965!
Aquell dia, a les quatre de la vesprada,
una mare jove, bella i morena, valenta i lluitadora,
paria el seu quart fill.
Hi eren presents quatre dones més:
l’àvia Lola –àvia materna de la criatura–,
la tia Antonia, la tia Filomena
i la comare, Consuelito l’Herbasana.
Hi era present la dona.
I també hi eren la memòria col·lectiva
i l’escola de la vida
i el record i el somni i l’esperança
i el passat i el present i el futur.

I va arribar la nit,
i la llum del cresol es va apagar a la frontera,
a la mateixa frontera del silenci.
I el temps es va quedar sense resposta.
I el temps, al capdavall, també es va apagar.
Tot es va apagar.

(El vol del silenci, 2014)

Dominique Gaultier, Variations en roses.