Dedicatòria

Heus ací les paraules que li vaig dedicar a ma mare en El vol del silenci, el meu primer llibre de poemes:

A Carmen Martínez, en qui vaig descobrir les claus

que em van servir per a inventar el meu camí.

Em faig gran, em faig madur.

Que lluny es veu aquell dissabte assolellat,

aquell segon dissabte de setembre de 1965!

Aquell dia, a les quatre de la vesprada,

una mare jove, bella i morena, valenta i lluitadora,

paria el seu quart fill.

Hi eren presents quatre dones més:

l’àvia Lola –àvia materna de la criatura–,

la tia Antonia, la tia Filomena

i la comare, Consuelito l’Herbasana.

Hi era present la dona.

I també hi eren la memòria col·lectiva

i l’escola de la vida

i el record i el somni i l’esperança

i el passat i el present i el futur.

I va arribar la nit,

i la llum del cresol es va apagar a la frontera,

a la mateixa frontera del silenci.

I el temps es va quedar sense resposta.

I el temps, al capdavall, també es va apagar.

Tot es va apagar.

(El vol del silenci, 2014)

Dominique Gaultier, Variations en roses.