Hi hagué un dia que vaig voler raonar sobre la
complexitat de l’amor i, per a l’ocasió, em vaig aventurar a explorar els
racons més recòndits del regne de l’ombra. El resultat fou el poema O tot o no res, que forma part del
recull El vol del silenci (2014). Ací
el teniu perquè hi penseu:
O tot o no res
És tan breu el deler
i tan durador l’allunyament!
És tan profunda la passió
i tan superficial el despit!
És tan feble l’afecte
i tan fort el dolor!
És tan estret el vincle
i tan extensa l’apatia!
És tan difícil la intimitat
i tan fàcil la ruptura!
En fi,
és tan curta la distància
entre les brases i les cendres
que no sabem el que tenim
fins que el perdem.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa cara i la creu de l'amor o la vida mateixa en un magnific poema. Abraçades, Manel. Salut i poesia.
ResponEliminaTu ho has dit, estimat Manel! Gràcies per valorar les meues paraules. Una abraçada gran, "tocayo".
EliminaM'agrada molt la comparació que fas de l'amor i la vida,en estos moments ès un tot o res
ResponEliminaGràcies, Adela, per saber valorar les meues paraules. Una abraçada.
Elimina