Per cert, aquesta és la llista de temes que vam poder gaudir aquell dia:
1.- Andy Williams - Love Theme From The Godfather (Speak Softly Love).
2.- 4 Non Blondes - What's up.
3.- Aztec Camera - Reason For Living.
4.- Billy Joel - River of Dreams.
5.- China Crisis - Wishful Thinking.
6.- Lluís Llach - Que tinguem sort.
7.- Chris Isaak - Wicked Game.
La cultura hi ha que estimar-la i aquest programa conduït per Manel Arcos ens ajuda a conèixer per estimar als nostres escriptors i les seus obres.
ResponEliminaLa musica és molt encertada. Molt bona tasca Manel.
ResponEliminaFantàstic programa que unix la música amb la nostra cultura. Espere que estigues molt de temps amb nosaltres, i com no, en Ràdio Pego.
ResponEliminaUna ambientació musical de luxe, un excel.lent narrador, un contingut immillorable... No sé: sols se m'acut dir una cosa i és llarga vida a les Paraules en silenci. La més sincera enhorabona per als seus responsables!Manel, els millors desitjos en aquesta nova incursió que de segur tindrà el ressò que es mereix!
ResponEliminaUna hora màgica de música i poesia, un bell plaer!!!!
ResponEliminaUn plaer haver topat amb aquest bloc i poder escoltar els programes. Continueu fent la vostra tasca perquè és molt enriquidora! i gràcies per fer-ho :)
ResponEliminaacabo de descobrir-vos. No pengeu els programes gravats? intentaré escoltar-vos però fins al dimarts :(. Molta força!
ResponEliminaEls programes gravats podeu descarregar-vos-els al web de Ràdio Pego, a l'enllaç següent
ResponEliminahttp://www.radiopego.com/index.php?name=Zina&op=modload&file=index&page=1&p=Paraules%20En%20Silenci
Abraçada.
Sempre s'ha dit: "Val més arribar tard que mai"... Avui, 7 de juliol de 2013, a la mateixa hora que el Manel devia encetar el primer "Paraules en silenci", he gaudit com una nena amb una nina nova, de l'Estellés en boca del Manel Arcos, de l'Estellés que vaig conèixer quan estudiava a València... D'aleshores ençà ha plogut molt, és clar, però per a les estrofes, els poemes de l'Estellés, no, continuen tan vius com quan jo tenia divuit anys... Encara m'ha arribat l'hora gràcies al vostre bloc. Llarga vida al programa i felicitats, empar!!!!
ResponElimina