1.- Santana - Europa.
2.- Joan Manuel Serrat - La tieta.
3.- Israel Kamakawiwoʻole - Somewhere Over the Rainbow.
4.- Roger Mas, Pau Riba i Jaume Sisa - I la pluja es va secar.
5.- Elton John - Sacrifice.
6.- Marina Rossell - El nen que creia saber volar.
deliciós
ResponEliminaDeliciosa la poesia en prosa del Josep-Manel Vidal. Gràcies, Xelo.
ResponEliminaQuina és la sintonia de capçalera? És magnífica i ben emocionant.
ResponEliminaJo crec que La Tieta forma part de l'època més genuïna del Serrat, i és una cançó tan trista, que descriu la soledat horrible de qui acara el final de la vida tot sol, tot melangiós, tot marrit. Quina tristesa i quina emoció respirà, quina sensació de buidor, quanta pena... M'agrada i no m'agrada, és la contradicció de la vacuïtat de les persones que caminem cap a la vellesa.
ResponEliminaMolt bé, Manel, m'ha agradat molt el programa. Ha estat fantàstica la música de principi a fi, però també les lectures de Les closes, de Maria Àngels Anglada, i el poemari El teu nom és un ésser viu, de Josep Manel Vidal. Punt especial és la teua calidesa al micròfon. Me n'alegre moltíssim d'haver tingut ocasió d'escoltar "Paraules en silenci". Enhorabona. Ha estat un temps deliciós.
ResponEliminaFederic, no saps com m'alegre que t'haja agradat el programa. Sobre "La tieta", què vols que et diga? És una cançó que desperta moltes emocions. La sintonía, tant d'entrada com de comiat, és el tema "Yulunga" de Dead Can Dance, amb la veu "rica, profunda, fosca i trista" de l'australiana Lisa Gerrard. Salut, amic.
ResponElimina