dilluns, 11 de juny de 2018

Dedicatòria

Heus ací les paraules que li vaig dedicar a ma mare en El vol del silenci, el meu primer llibre de poemes:


A Carmen Martínez, en qui vaig descobrir les claus
que em van servir per a inventar el meu camí.

Em faig gran, em faig madur.
Que lluny es veu aquell dissabte assolellat,
aquell segon dissabte de setembre de 1965!
Aquell dia, a les quatre de la vesprada,
una mare jove, bella i morena, valenta i lluitadora,
paria el seu quart fill.
Hi eren presents quatre dones més:
l’àvia Lola –àvia materna de la criatura–,
la tia Antonia, la tia Filomena
i la comare, Consuelito l’Herbasana.
Hi era present la dona.
I també hi eren la memòria col·lectiva
i l’escola de la vida
i el record i el somni i l’esperança
i el passat i el present i el futur.

I va arribar la nit,
i la llum del cresol es va apagar a la frontera,
a la mateixa frontera del silenci.
I el temps es va quedar sense resposta.
I el temps, al capdavall, també es va apagar.
Tot es va apagar.

(El vol del silenci, 2014)

Dominique Gaultier, Variations en roses.

Cap comentari:

Publica un comentari