diumenge, 16 d’octubre del 2016

Primera plana

Aquesta és la reflexió que deixe escrita en veu baixa i en forma d'estrofa de vuit versos i que vull llançar als quatre vents perquè arribe, si cal, al cor de pedra del vell continent.

10 comentaris:

  1. Preciós.Propi de la Tardor marina, si m'ho permets.
    Carles Enguix

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegren molt les teues paraules, estimat Carles. Una abraçada, company!

      Elimina
  2. Manel, sensacional! Una llàstima no poder gaudir a poc a poc i seguir-te per manca de temps. Gràciespel treball ben fet, empar! Segueix com ets, Manel!!!

    ResponElimina
  3. Manel, sensacional! Una llàstima no poder gaudir a poc a poc i seguir-te per manca de temps. Gràciespel treball ben fet, empar! Segueix com ets, Manel!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Empar. A poc a poc avançarem per la senda que ens conduirà cap a la llibertat.

      Elimina