Fou un temps de ràdio on la inspiració, l’art, la bellesa i les emocions murmuraven dolçament a cau d’orella.
dimarts, 9 de desembre del 2014
Programa 80 (dimarts, 25 de novembre de 2014)
Aleshores, vam rebre la visita dels poetes Josep Piera i Isabel Garcia Canet. Amb el primer, vam parlar del seu darrer recull de versos, El temps trobat, mentre que la pegolina Garcia Canet va recitar alguns dels poemes de Piera.
Magnífic programa Manel. Seure en una mateixa taula a un poeta consolidat i amb una sòlida obra al darrere, com ho és Josep Piera, i a una poetessa jove, fresca, agosarada, amb una veu preciosa , amb una poesia innovadora i amb tot un futur esperançador per davant, em sembla una idea molt intel•ligent i suggeridora. Escoltar a Josep Piera és un tot un plaer, per l’experiència, vivències, emocions que transmet, sentiments, pel seu llenguatge tant planer i saforenc i per la dedicació de tota una vida a l’escriptura en la nostra llengua. I en els seues inicis, com molt bé diu a una pregunta teua, amb moltes dificultats, per la manca de lectors, per les escasses ajudes, pel gran buit cultural que hi havia. Josep Piera si visqués en un país normal, en un país orgullós de la seua llengua i dels seues escriptors, si no fos per aquesta “meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria”, no donaria abast per escriure llibres, doncs les seues edicions s’exhauririen. I ho dic perquè Piera és un escriptor amb molt de talent, amb una gran sensibilitat, amb un bagatge cultural envejable. Un home culte que ha contribuït força a enaltir la nostra cultura, impulsor de mil i un projecte cultural i cívic. De segur que llegir aquest “Temps trobat”, aquesta cinquantena de poemes, serà tot un plaer, tota una descoberta per l’imaginari poètic pierà.
Magnífic programa Manel. Seure en una mateixa taula a un poeta consolidat i amb una sòlida obra al darrere, com ho és Josep Piera, i a una poetessa jove, fresca, agosarada, amb una veu preciosa , amb una poesia innovadora i amb tot un futur esperançador per davant, em sembla una idea molt intel•ligent i suggeridora.
ResponEliminaEscoltar a Josep Piera és un tot un plaer, per l’experiència, vivències, emocions que transmet, sentiments, pel seu llenguatge tant planer i saforenc i per la dedicació de tota una vida a l’escriptura en la nostra llengua. I en els seues inicis, com molt bé diu a una pregunta teua, amb moltes dificultats, per la manca de lectors, per les escasses ajudes, pel gran buit cultural que hi havia.
Josep Piera si visqués en un país normal, en un país orgullós de la seua llengua i dels seues escriptors, si no fos per aquesta “meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria”, no donaria abast per escriure llibres, doncs les seues edicions s’exhauririen. I ho dic perquè Piera és un escriptor amb molt de talent, amb una gran sensibilitat, amb un bagatge cultural envejable. Un home culte que ha contribuït força a enaltir la nostra cultura, impulsor de mil i un projecte cultural i cívic. De segur que llegir aquest “Temps trobat”, aquesta cinquantena de poemes, serà tot un plaer, tota una descoberta per l’imaginari poètic pierà.
Moltíssimes gràcies, Vicent. No saps com ens animen comentaris com el teu. Una forta abraçada.
Elimina