Ací teniu un article que tracta sobre el passat, el present i el futur de la dolçaina i que, a més a més, recorda tres dolçainers valencians de llegenda, com ara Pastrana, el Pilotero i Poca Sang de Gandia. Un article que el periòdic Levante-EMV va publicar en l'edició de la Safor del diumenge 20 de juliol de 2014. Si voleu accedir al
seu contingut i fins i tot guardar-vos-el, heu de prémer sobre les
imatges següents (per a veure-les ampliades, primer heu de clicar el
botó esquerre del ratolí -Firefox- i triar l'opció 'Visualitza la
imatge' o el botó dret -Internet Explorer- i elegir l'opció 'Obrir
vincle').
Un article molt interessant, gràcies Manel
ResponEliminaMoltes gràcies per seguir-nos.
EliminaMolt bo, a més com anava a traure millor so, un de fora que el dolcainer de l'ajuntament del Cap i Casal. I ara cal dir-ho ,des de el sud és on més s'ha fet per recuperar el tabal i la dolçaina com element simbólic d'identitat de poble,(el sud no està tant perdut).Dos coses per reflexionar del teu magnífic article, l'etnocentrisme de les poblacions grans vers el seu propi territori i l'individualisme dels valencians.
ResponEliminaTu ho has dit, Josep Ramon. Al sud també hi ha vida; i al sud del Xúquer, encara n'hi ha més. Abraçada.
EliminaNomés apuntar que actualment els grups de batucades en alguns llocs estan reemplaçant en les festes i cercaviles els grups de dolçaina i tabal.
ResponEliminaCal que a les festes tant uns com altres es respecten i ocupen el lloc que els toca.
És de veres, Carles. Darrerament, he vist molt "batuka" en les Trobades, i poca dolçaina i tabalet.
Elimina